"FINS A PERDRE'S DE VISTA"
És un cant que el poeta dedica a Armenia des del quatre punts cardinals.
...Dolça Catalunya
Patria del meu cor...
Des d'Orient, m'arriba la flaire d'aquest
estimat Mare Nostrum.
Flaire de llibertat, empremta de les
nostres arrels, que ens nodreixen
l'esperit i ens eixamplen la mirada
i què, amb un xiuxiueig ens diu
quí sóm i d'on venim.
Des d'el Nord, les nostres muntanyes ens
apropen més al cel i ens alcen
sobre el cim de les nostres esperances
i ens porten més enllà,
cap a la llibertad d'altres pobles, més
cultes, més cívics, més respectuosos,
fins arribar al cim del món
i tocar el cel amb les nostres mans.
Des del Sud, i més enllà del Mare Nostrum
m'arriba el lament punyent d'una Terra
bellíssima i a la vegada
dura, aspre, regada amb la suor i
la sang de la seva gent en la lluita
per la llibertat.
I m'arriben els seus cants d'esperança
que són un bàlsam pel nostre esperit.
Però de Ponent... de ponent i tan a prop
només sento un calfred profund, el que
dona la manca de llibertat i tolerància,
el que dona les ansies de domini i repressió,
el que dona les mirades miops i els esperits
obtussos.
I la por per la Patria estimada, és converteix
en un murmuri constant.