... Mentre la mainada viviem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme...
En mig del patir del meu pare, buscant, per carrers sense nom i trucant a portes inconfesables del Barri Xino, la penicilina d'estraperlo que m'havia de salvar la vida.
O de les mans de la meva mare castigant la roba sota el baf de la planxa a base de torturar-la amb infinites agulles de cap fins a convertir-la en una impecable faldilla plisada.
O de les interminables cues, sota el fred i la pluja que ens pessigaven les cames nues, per aconseguir el petroli que ens permetria cuinar.
En mig d'aquesta lluita comú a tots els que viviem aquella època, per damunt de tot, s'alçava la lluita per la dignitat.
Les hores de son sacrificades pel meu pare, perquè els meus avis, desheretats de la vida, es trobessin damunt la tauleta de nit, de forma gairebé invissible, una minsa setmanada. Pel tabac, pel tramvia, per les mitges.
Petits miracles quotidians.
La premsa, comentada i qüestionada cada vespre al voltant del brasser.
Les óperes, esgarrapades d'alguna emisora de ràdio, i que el meu pare escenificava, fil per randa, tot obrint la porta del replà, fent que la força poderosa de les veus omplís l'esperit del veinat, fins a transportar-nos al centre mateix del Gran Teatre del Liceu.
Els llbres prohibits, la parla de la llengua estimada, la companyia de familiars, amics, veins, tots companys d'angoixes viscudes.
Records i valors que em van portar per la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari.